He leído un artículo titulado "Razones de la lectura", que me ha parecido una preciosidad, por la forma de explicar el porqué leer  y disfrutar de un libro. Os lo dejo aquí para que, si tenéis ganas de leer un rato,  os entretengáis con esta preciosidad...

 

Para ser inteligente, para creerse inteligente, para sentirse inteligente. Para no estar solo, para estar solo, porque más que solo vale estar mal acompañado aunque mucho se diga que no hay libro malo. Porque hace frío ahí fuera, porque llueve sobre el corazón y gusta ver la tinta sobre los campos de nieve. Para ser entrelagente. Para fumar sin sentirse culpable, para dejar de fumar y las manos no se escapen en busca del aire de nadie.

 

Para tener un libro de bolsillo en el bolsillo y ocuparse de un mientras, un ya veremos y de un entretanto. Por vista, gusto, tacto, olfato y oído y para saber qué alumbra lo que tanto nos gusta. Por ego y por apego. Para esconderse, para mostrarse, para vestirte, para desnudarte. Porque sí, por si, porque no, para no. Para ser feliz, por no ser feliz, por infeliz. Para andar el camino, para encontrar el camino, para olvidar el camino, para construir un camino, para hacer un alto en el camino. Para no perder el tren.

 

Por sed, por hambre, por tierra, mar y aire. Para mirarse en el espejo, por reflejo incondicionado, para conocer quién nos habla desde el otro lado del espejo. Por ti, por mí y por ella. Porque queremos ver y que nos vean y sin embargo qué morbo da la “cita a ciegas” (el autor pone la alcoba, el editor la casa, el narrador es el que la luz apaga).

 

Para ver el humo que avisa donde está el fuego. Porque estar cansado tiene plumas, la avaricia comienza en el dar y porque sólo entonces soy como te quiero. Para tener la libertad que no tiene el solitario. Para pedirte perdón por el daño que me hiciste, echar sal en mis heridas e intentar saber cómo me llamo. Porque pue des estar en misa y repicando, nadar y guardar la ropa, ser Caín y el guardián de tu hermano. Porque si no se las lleva el viento, arden las palabras. Por pie quebrado y tan callado. Para conocer la voz de mi amo y para ver si de una vez alcanzo el silencio. Para ser el enfermo y el psiquiatra. Porque yo no soy como te amo.

 

Porque el poema es una copa de vino, y se fue, y el mañana no ha llegado. Por punto de partida y de hoja en hoja y leo porque me toca. Porque hay vida más allá del punto y aparte y es sano andar a pie de página. Porque si pierdo la memoria qué pereza. Para ni ser ciego en Granada ni nos obliguen a elegir entre la pena y la nada. Para jugar con fuego y no salir quemado. Porque la letra con letra entra, y sale y vuelve a entrar como beso que no quiere que te calles.

Porque entre todos lo libros que he leído nunca he leído aquel entre cuyas letras desfallecieron de amor Paolo y Francesca. Para tirar la mano, esconder la piedra y mojar el pan en sangre ajena. Para que me llames y me ames. Para acabar con la propiedad privada de mis palabras. Porque si echas cuentas te sale a cuento y hasta te sobran dos quijotes y medio sancho. Y por los libros de los libros, mal o bien, pero amén.

 

És un llibre que aconsella a les persones per a tenir un poc mes d'animo de veure la realitat sense problemes i poder enfrontar sense que tornis a caure a l'avorriment a la desconfiança,inseguretat,etc.... aconsello aquell llibre a moltes persones que estan vivint avui en dia en problemes o q no saben que fer . tambien és molt convenient a nois/as perquè asi sàpiguen i puguin aconsellar als seus amics, familiars, etc. AL meu m'encanto molt aquest llibre cada dia anava descobrint un consell i una part del que és la realitat . és genial!!!!

 

he fet un nou mapa per que aquell no esta ven fet.

El narrador de la història explica un conte d'horror i l'assassinat d'una presó cel·lular. Un amant dels animals domèstics, el narrador ha tingut moltes mascotes diferents i havia viscut còmodament en una casa amb les seves mascotes i la seva esposa. Aviat, en la seva majoria a causa dels efectes negatius de l'alcohol, va començar a menysprear les mascotes. Anteriorment, la seva favorit (a causa del seu afecte), un gran gat negre cridat Plutó eventualment copiar i sembla burlar-se el narrador tant que el narrador gouged a cap els seus ulls i va penjar el gat. Aquesta nit de la seva casa incendiada i va deixar un perfecte baix relleu d'un gat amb una soga al voltant del seu coll en les sense cremar un tros de guix en la casa. Aviat l'autor volia companyia d'altre gat i trobar una idèntica a Plutó, amb excepció d'una gran taca blanca de pèl en el seu pit. La taca blanca eventualment transformat nondescript d'un pegat a una horca com el narrador de nou es torna cada vegada més loathful de la cat. Un dia el gat triped el narrador en el soterrani, el narrador i blandiendo un destral, va passar a matar al gat. La seva esposa bloquejat el cop, i, en una ràbia, el narrador va plantar el destral en el seu crani. El recinte amurallado a la seva esposa en el soterrani i, sense el gat desaparegut a molestar-lo, finalment va tenir una bona nit de somni - fins i tot amb l'assassinat en la seva ment. Policia va arribar a investigar però no van trobar gens. Van regressar quatre dies després de l'assassinat i el narrador els va dur al lloc exacte on havia assassinat a la seva esposa. Si bé és bragging a la policia sobre la solidesa de les parets en les quals la seva esposa és sepultats, un fort crit avisa a la policia darrere de la paret. El narrador havia parets fins al seu gat, juntament amb la seva esposa morta. El Gat Negre és una història de “ortodox” bruixeria, l'aparició sobtada de la segona gat del no-res, el lent creixement de la marca de color blanc, i l'assassinat de l'esposa després que l'animal es freguen contra el protagonista en les escales són tocs del sobrenatural.

The woman in white, una novel·la de Wilkie Collins, és un misteri narrat per dibuixant i artista Hartwright i diversos altres personatges dintre de la història: la majoria dels quals són potencialment qüestionables en el que diuen (com en La Browning's Ring i el Llibre). Es va publicar en 1860. La història comença amb Walter de la nit la reunió de titulars dona vestida de blanc que li rescata d'un grup de perseguidores. Walter va a treballar en el servei dels egoistes i desagradables senyor Fairlie menjo instructor de dibuix i al fer-lo complix amb la seva neboda Laura fermament que s'assembla a la misteriosa dona de blanc. Walter s'enamora de Laura, però, naturalment, hi ha un enganxi. Laura fa l'amor, però Walter es dedica a Sir *Percival Glyde. L'engany, l'amor i la unmaskings derivar-se diverses que expliquen l'estranya reclusió en un asil de Anne Catherick. Tibant aventures, villainy i gloriosament s'ajusti retributions Collins.

És una obra teatral de Miguel Mihura que pertany al teatre de l'absurd. Narra les aventures de Dionisio abans del seu casament amb una jove de l'alta burgesia dins un hotel esbojarrat on coneix Paula, una ballarina que li obre una nova perspectiva de vida i de la qual s'acaba enamorant.

Tota l'obra és una paròdia de les convencions socials, amb tipus perectamente retratats i diàlegs delirants plens d'humor. Els secundaris aporten els tocs més còmics. Destaca el paper de l'amo de l'hotel i la parella de la Paula, en Buby

 

És un llibre que em vaig llegir amb la meva parella sentimental. El vam llegir tots dos de principi a final. És un llibre molt interessant que parla d'uns joves que finalment s'enamoren en una festa després d'haver passat per moltes aventures. Jo aconsello llegir aquest llibre a tothom. Segur que us encantarà i si no, és que no heu entès la bonica història, o sigui que hauríeu de rellegir-lo.

 Aquest grup pot servir per escoltar el dialecte oriental que es parla a Barcelona, amb ells  podem escoltar la varietat col.loquial d'aquest dialecte ( terminacions verbals, castellanismes, demostratius, vocal neutra...).

"http://www.youtube.com/v/sAAPxlafZqc&hl=es"

Si voleu escoltar el dialecte mallorquí, aquí escoltareu una cancó "Wa Yeah" d'Antònia Font, on podreu escoltar l'article salat, la neutra tònica...

 

 "http://www.youtube.com/v/dUOmk6Wjf9Y&hl=en"

 

Per escoltar el dialecte valencià, Al tall musica Tío Canya.

 "http://www.youtube.com/v/3EsvAzg3VgU&hl=en"

- Sí que m'ha agradat. És un llibre molt bonic. El llibre tracta de Goku, que és

El llibre més bonic que he vist en tota la meva vida. L'autor d'aquest llibre n'ho sé com ha explicat aquest llibre. Per mi és el llibre més bonic de tots els que he llegit.

Us explicaré una mica la seva història:

És un home a qui li agrada viatgar amb vaixells. I sempre li passa alguna cosa dolenta, però sempre surt molt bé. Us explicaré un dels seus viatges. Un dia va sortir 

 

 Aquet llibre esta molt bé.

Té aveure amb un nen que va neixer a la selva i creu que es un mico.

Un dia es va anar a viure a la ciutat i com no estava acostomat a la ciutat es va anar a mitja nit a la selva. 

Fins que un dia va coneixer a una nena i es va enamorar d'ella. 

Crec que està bé.

El llibre tracta d'una dida que apareix quan el vent bufa cap al nord i quan la necessiten urgentment.

Aquesta noia no és una dida corrent com les altres, aquesta és màgica, sempre porta una bossa d'on surt tota mena de coses, i un paragües amb el que vola.

 

M'agradat molt aquest llibre, perque principalment és d'aventures, però es divertit, hi ha intriga i suspense...

El llibre tracta de que un jove, un capità, i un doctor científic, i tots junts van a la recerca de les boles, i van en vaixell

M'ha agradat mot perquè és com un mini dimoni que intenta salvar el món  de dimonis.

Aquest llibre va d'un nen que els seus pares van morir i ell es va quedar a la selva quan era molt petit  i el va recollir un parell de gossos i el nen va aprende a viure a la selva, va aprendre a pescar, a penjar-se d'un arbre a un altre, a nedar, a fer moltes coses etc...

Aquest llibre està molt bé. A mi m'ha agradat molt perquè és molt divertit.

 

 

   

Harry és un orfe vivint sota la tutela del seus horribles tiets i amb el seu horrible cosí, que li donen un tractament digne d'una denuncia a Benestar Social. Fins que un dia Harry descobreix que és un mag. Doncs els mags viuen entre nosaltres els muggles (no mags) sense que ningú ho sàpiga. Reb una beca per a estudiar en el prestigios Col·legi Hotwarts de Magia i Hechiceria, i un nou món es obreix per a él...

Realment m'agrada la historia de aquell mag, moltes de las coses són fictícies però de vegades surten coses que són tipiques de la realitat i el protagonista no és el típic noi estudios però si un noi amb molt valor per viure en el món en que es troba.